Simulacres d’evacuació i confinament curs 2012-13

Durant la setmana del 12 al 16 de novembre,  farem el simulacre d’evacuació que estableix la normativa d’inici de curs, i que s’ha de fer durant el primer trimestre escolar.
Per altra banda, Reus és un dels municipis afectats pel Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona PLASEQTA), i per això hem de realitzar, durant el 1r trimestre també,  un simulacre de confinament. Atès que el dia 22 de novembre de 2012 hi ha prevista una prova de sirenes, aprofitarem aquest dia per a fer el simulacre de confinament.

El professorat ja ha rebut la informació necessària, i el pla d’emergència s’ha tractat a les tutories, però si voleu recordar algun detall, teniu tota la informació en aquets mateix bloc de “Coordinació de riscos”; (agrairem suggeriments per a millorar l’organització de la informació).

Recordem les instruccions principals:

EVACUACIÓ

Quan soni l’alarma: (UUUUUU – megafonia)

  • No sortiu immediatament, espereu el missatge de confirmació del motiu de l’alarma.

Quan comenci a sonar l’alarma de forma continuada (UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU…)

  • els alumnes han de sortir de classe amb tranquil·litat, sense bosses i sense córrer.
  • ningú pot agafar l’ascensor
  • el professor tancarà la porta de classe i amb els seus alumnes es dirigirà (seguint els senyals de sortida) cap al carrer o al pati.
  • si a la vostra classe hi ha persones amb mobilitat reduïda, heu de facilitar la sortida a l’exterior, amb l’ajuda dels companys de classe.
  • us dirigireu a la pista esportiva, al lloc assignat segons el plànol orientatiu,  i els professors comprovaran que no falta ningú.
  • esperareu  instruccions per megafonia (som conscients de les deficiències de la megafonia segons el vent i segons on esteu ubicats a la pista)
  • els professors de guàrdia faran de “professor – escombra”  per comprovar que no queda ningú a cap planta, i per cronometrar el temps d’evacuació de cada planta, des del moment que comença a sonar l’alarma de forma continuada.

Un comentari típic és “si això fos real tothom sortiria corrent”. Sempre cal sortir amb tranquil·litat i sense córrer, ja que una caiguda accidental porta a tragèdies com la viscuda recentment al Madrid Arena.

CONFINAMENT

Quan soni l’alarma: (UUUUU – megafonia)

  • No sortiu immediatament, espereu el missatge de confirmació del motiu de l’alarma.

Quan comenci a sonar l’alarma a intervals (UUUUU——UUUUU——UUUUU——UUUUU…)

  • Si som a l’aula:
    • Romandrem a l’aula fins que rebem instruccions, amb portes i finestres tancades.
  • Si som a l’exterior amb professor d’educació física:
    • entrarem a l’edifici i ens tancarem al gimnàs.
  • Si no som a l’aula (canvis de classe / pati):
    • anirem a la classe de la propera hora (els d’educació física al gimnàs)
  • Tothom que estigui a l’exterior (o no tingui classe de referència), entrarà al centre, i es quedarà al vestíbul o a la biblioteca.

(Aquestes instruccions són molt bàsiques; si necessiteu aclariments, podeu consultar el pla d’emergència o demanar-los al coordinador de riscos –amarti35@xtec.cat-  (I també si  voleu fer suggeriments de millora).

Primer simulacre d’evacuació curs 2010-11

Dijous 11 de novembre, a les 10h, vam fer un primer simulacre d’evacuació de l’edifici, tal com estableix la normativa i el pla d’emergència del centre. Prèviament s’havia tractat a les tutories amb els alumnes, i s’havia informat als  professors i PAS.

Després de fer sonar la sirena d’alarma i comunicar per megafonia que es tractava d’un simulacre, tothom va sortir de les aules, despatxos i altres espais per dirigir-se, seguint la senyalització d’evacuació, al punt de concentració a la pista esportiva. Els professors de guàrdia van col·laborar comprovant a cada planta que tothom havia sortit i que les aules estaven buides i ben tancades, i també cronometrant el temps d’evacuació de cada planta. Aquest temps va dels 2 minuts de la planta segona, fins el 4’30 minuts de la planta baixa.

Una vegada a la pista esportiva es va vomprovar que no hi havia cap incidència, i es va donar per acabar el simulacre, de manera que tothom va tornar al seu lloc: aules, despatxos, gimnàs….

Des de la direcció i la coordinació de riscos volem agrair la col·laboració de tothom, que va fer possible l’evacuació de l’edifici sense incidents destacables, malgrat que som conscients d’alguns detalls que es podrien millorar i treballar en futurs simulacres:

  • la megafonia no és prou clara en alguns punts de l’edifici i sobre tot a l’exterior. És un problema ja detectat en anteriors simulacres, especialment si fa vent,  i que està pendent d’una ampliació de l’equip de megafonia exterior quan hi hagi disponibilitat pressupostària.
  • En alguns punts de les escales s’ha concentrat massa gent. La senyalització per sortir de l’edifici  es fa calculant la quantitat de gent que pot sortir de les tres plantes per cada escala, però pot passar que segons l’horari, alguna zona quedi sobrecarregada en moments puntuals. Si comparem l’horari d’entrada i sortida de classe, també hi ha més concentració a les 8.30 del matí, quan entra tot l’alumnat i professorat a la vegada, que a les hores de  sortida que són més disperses, ja que no coincideixen tots els grups.
  • Un comentari que es podia sentir va ser “si això fos real, tothom sortiria corrent”. Això és el pitjor que es pot fer; una caiguda accidental i tindríem una desgràcia molt greu. Perquè l’evacuació funcioni s’ha de sortir tranquil·lament, sense còrrer i aturant-nos si davant de nosaltres s’aturen els demés. Si espenyem crearem o contribuïrem a una confusió molt perillosa. (Penseu en la Love Parade d’aquest estiu)
  • L’objectiu dels simulacres és crear una rutina, de manera que una situació d’emergència s’afronti amb calma i sabent el que s’ha de fer, sense pensar. I naturalment per analitzar allò que no ha funcionat i corregir-ho, i per millorar la preparació dels propers simulacres.
  • Ens podem plantejar moltes preguntes sobre “Què fer si…?, I si plou, on ens concentrem?, I si no funciona la megafonia, com ens comuniquem?, I si hi ha foc en una escala, per on surten els que haurien de baixar  per aquella escala?… ” Són moltes les situacions que poden distorsionar l’evacuació de l’edifici, i únicament amb formació, disciplina i tranquil·litat i es poden afrontar. Comportaments irreflexius i indisciplinats són un risc per la seguretat que no es poden tolerar, i han de ser sancionats en proporció al perill que provoquen.
  • Com a curiositat us enllaço un parell de  notícies sobre un simulacre d’evacuació i una emergència reals.

Per acabar, agraïrem qualsevol comentari que feu sobre el simulacre i el pla d’emergència en general  per a resaltar alguna deficiència, error o possible millora.

Què fer si sona l’alarma?

Protocol que hem de fer si sentim l’alarma del centre:

  1. Comprovar que l’alarma correspon a un perill real i no és una falsa alarma

FALSES ALARMES: és important que hi hagi una reacció immediata per detectar-les (i sancionar-les si és el cas):

  • Consergeria: el PAS o qualsevol membre de la direcció mirarà immediatament el panell de l’alarma, aturarà la sirena, i per megafonia comunicarà en quina planta s’ha disparat.
  • Professorat: tothom, especialment qui sigui a la planta indicada per megafonia, ha de revisar els polsadors d’alarma (al costat dels extintors dels passadissos) que tingui més a prop per tal de detectar quin té el vidre trencat, i buscar el responsable. Aquesta reacció ha de ser  ràpida si es vol descobrir qui ha fet disparar l’alarma injustificadament, i sancionar-lo segons el que hagi previst el RRI.

ALARMA REAL: qui detecti un perill real farà sonar l’alarma i avisarà qualsevol membre de la direcció, o de consergeria, que confirmarà l’emergència per megafonia i a continuació farà sonar l’alarma de forma continuada (evacuació) o discontínua (confinament). Aquesta mateixa persona trucarà de seguida als bombers o als serveis d’emergència corresponents. Emergències: 112 (Al costat dels telèfons d’administració i direcció hi haurà un directori de telèfons d’emergència , i un model d’avís amb les dades que hem de donar.

-quan escoltem el senyal d’alarma pot indicar-nos que hem d’evacuar l’edifici o hem de confinar-nos dins.

  • Evacuació de l’edifici: desallotjarem el centre, seguint la senyalització que hi ha als passadissos i sortides, i ens dirigirem pel carrer al punt de concentració, a la pista esportiva davant de l’edifici, o al punt de concentració alternatiu al costat del Carrefour al carrerAlcalde Segimón
  • Confinament: en cas de risc extern, entrarem a l’edifici si som fora, anirem a l’aula o despatx de referència (aula de grup, departament, despatxos…), tancarem portes i finestres, i esperarem instruccions per megafonia