Dijous 11 de novembre, a les 10h, vam fer un primer simulacre d’evacuació de l’edifici, tal com estableix la normativa i el pla d’emergència del centre. Prèviament s’havia tractat a les tutories amb els alumnes, i s’havia informat als professors i PAS.
Després de fer sonar la sirena d’alarma i comunicar per megafonia que es tractava d’un simulacre, tothom va sortir de les aules, despatxos i altres espais per dirigir-se, seguint la senyalització d’evacuació, al punt de concentració a la pista esportiva. Els professors de guàrdia van col·laborar comprovant a cada planta que tothom havia sortit i que les aules estaven buides i ben tancades, i també cronometrant el temps d’evacuació de cada planta. Aquest temps va dels 2 minuts de la planta segona, fins el 4’30 minuts de la planta baixa.
Una vegada a la pista esportiva es va vomprovar que no hi havia cap incidència, i es va donar per acabar el simulacre, de manera que tothom va tornar al seu lloc: aules, despatxos, gimnàs….
Des de la direcció i la coordinació de riscos volem agrair la col·laboració de tothom, que va fer possible l’evacuació de l’edifici sense incidents destacables, malgrat que som conscients d’alguns detalls que es podrien millorar i treballar en futurs simulacres:
- la megafonia no és prou clara en alguns punts de l’edifici i sobre tot a l’exterior. És un problema ja detectat en anteriors simulacres, especialment si fa vent, i que està pendent d’una ampliació de l’equip de megafonia exterior quan hi hagi disponibilitat pressupostària.
- En alguns punts de les escales s’ha concentrat massa gent. La senyalització per sortir de l’edifici es fa calculant la quantitat de gent que pot sortir de les tres plantes per cada escala, però pot passar que segons l’horari, alguna zona quedi sobrecarregada en moments puntuals. Si comparem l’horari d’entrada i sortida de classe, també hi ha més concentració a les 8.30 del matí, quan entra tot l’alumnat i professorat a la vegada, que a les hores de sortida que són més disperses, ja que no coincideixen tots els grups.
- Un comentari que es podia sentir va ser “si això fos real, tothom sortiria corrent”. Això és el pitjor que es pot fer; una caiguda accidental i tindríem una desgràcia molt greu. Perquè l’evacuació funcioni s’ha de sortir tranquil·lament, sense còrrer i aturant-nos si davant de nosaltres s’aturen els demés. Si espenyem crearem o contribuïrem a una confusió molt perillosa. (Penseu en la Love Parade d’aquest estiu)
- L’objectiu dels simulacres és crear una rutina, de manera que una situació d’emergència s’afronti amb calma i sabent el que s’ha de fer, sense pensar. I naturalment per analitzar allò que no ha funcionat i corregir-ho, i per millorar la preparació dels propers simulacres.
- Ens podem plantejar moltes preguntes sobre “Què fer si…?, I si plou, on ens concentrem?, I si no funciona la megafonia, com ens comuniquem?, I si hi ha foc en una escala, per on surten els que haurien de baixar per aquella escala?… ” Són moltes les situacions que poden distorsionar l’evacuació de l’edifici, i únicament amb formació, disciplina i tranquil·litat i es poden afrontar. Comportaments irreflexius i indisciplinats són un risc per la seguretat que no es poden tolerar, i han de ser sancionats en proporció al perill que provoquen.
- Com a curiositat us enllaço un parell de notícies sobre un simulacre d’evacuació i una emergència reals.

Per acabar, agraïrem qualsevol comentari que feu sobre el simulacre i el pla d’emergència en general per a resaltar alguna deficiència, error o possible millora.